Neuroeducació i emocions

Els darrers anys la neuroeducació està demostrant  científicament moltes de les coses que ja intuïm que funcionaven a l'aula, com ara el treball col·laboratiu, portar la realitat a l'aula (treball per projectes) o prestar atenció a les emocions.
Aquest interessant vídeo ens parla d'aquelles coses que la neurociència ja ens ha demostrat que funcionen:

A més podem destacar 7 claus que ens dóna la neurociència al respecte de l'educació (1):

1. Plasticitat del cervell: l’educació altera físicament les connexions del cervell, i en conseqüència segons com sigui l’educació estarem generant persones més crítiques i reflexives, impulsives o submises

2. Cervell social: les connexions més útils són aquelles que incorporen aprenentatges que són ben valorats socialment.

3. Les emocions: el cervel també manté més ben fixades i integrades aquelles connexions que incorporen aspectes emotius, de manera que els aprenentatges emocionals són molt més significatius que els no emocionals (motivar, reforç positiu...)

4. Imitació i neurones mirall: si volem alumnes motivats, primer ho hem d’estar nosaltres, si els volem respectuosos ho hem de ser nosaltres, els volem atents als aprenentatges hem de voler aprendre amb ells, si els volem creatius hem de cercar novetats amb ells...

5. El cervell funciona com un tot integrat: per tant no té sentit la compartimentació en assignatures.

6. Desenvolupament neural: cada cervell té diferents ritmes de maduració i per tant diferents ritmes d'aprenentatge, avançar-se als tempos maduratius no només és completament inútil sinó que a més pot tenir efectes contraproduents.

A més David Bueno destaca que (7) l’enemic número 1 de l’aprenentatge i l’educació és l’estrès, i quan l’estrès és crònic s’alteren les connexions neurals de determinades zones del cervell, entre les quals les implicades en la capacitat de reflexió, de presa de decisions i de control executiu (i propicia persones més impulsives –per oposició a reflexives– i amb una menor capacitat de prendre decisions autònomes).

I el seu principal aliat és el plaer.



Podeu trobar més informació al següent enllaç:

Neuroeducación: estrategias basadas en el funcionamiento del cerebro

[1]: Extret de la intervenció de David Bueno al webinar de debats.cat